Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Sant Julià de Saltor (Ogassa)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en…
Sant Martí de les Planes (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la nau de l’església de Sant Martí de les Planes una vegada acabats els treballs de neteja duts a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic l’any 1981 F Junyent-A Mazcuñan Capella enrunada situada en un planell obert en una fondalada boscosa, sota el mas de les Planes i al cantó sud-oriental del terme Long 1°44’24” - Lat 41°48’10” Des de l’indret on s’alça l’església de Sant Miquel de les Planes, cal seguir uns pocs metres carretera amunt fins a trobar, a mà dreta, un camí per a usos forestals, que cal deixar ben aviat per seguir un corriol,…
Sepultures de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell ECSA-JBolòs Aquest conjunt de sepultures excavades a la roca està repartit en tres indrets diferents del turó del castell i antic vilatge de Maldanell, al N, al S i a l’W JMMR Mapa 33-15 389 Necròpoli El conjunt més important de sepultures és situat al N del turó de Maldanell Es tracta de sis tombes excavades en una roca, la més gran de totes les roques que contenen enterraments Aquest conjunt de sepultures és d’un interès remarcable per les característiques especials que presenta Les…
Castell de Montgai
Art romànic
Situació Restes d’una de les torres de l’antic castell d’època islàmica, ara integrada en una de les cases del poble de Montgai ECSA - J Giralt Les restes del que podríem considerar el castell de Montgai es troben al centre del nucli urbà, en un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola Mapa 33-14360 Situació 31TCG307298 El poble de Montgai és al peu de la carretera LV-3025 que uneix Balaguer amb Agramunt, tot resseguint la vall del riu Sió CAT-CCA-JGB Història Es coneixen, fins a l’actualitat, poques notícies directes del castell de Montgai L’any…
Santa Maria de Ramoneda (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-oest ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a 7, 5 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig Mapa 34-12291 Situació 31TCG511600 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que comença a Sant Andreu del Puig i passa per les cases de Larà i el mas Ramoneda Seguint amunt aquesta pista s’arriba al mas de Vilarubla, on enllaça amb una altra pista que porta fins a Cortiuda, al terme de Peramola JAA Història Hom té notícia escrita del lloc de Ramoneda des de l’any 1092, quan és…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal Salvador Vilaseca (Reus)
Art romànic
El museu El Museu Comarcal Salvador Vilaseca inicià la seva història l’any 1934 amb la inauguració del Museu Municipal de Reus, dirigit per S Vilaseca fins a la seva mort Actualment, el Museu té la seu a la plaça de la Llibertat núm 13, on s’organitzen exposicions temporals, i al Raval de Santa Anna núm 59, on, des de l’any 1984, és oberta al públic la collecció d’arqueologia En el fons del Museu cal destacar una sèrie d’esteles procedents de diversos indrets de la comarca, a algunes de les quals es pot atribuir una datació medieval MaCC Estela funerària de Vilaplana Detall del…
Torre dels Moros (Fondespatla)
Art romànic
Situació Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés ECSA - J Bolòs La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF534211 Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí…
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
Antoni Furió i Sastre
Historiografia
Historiador local.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina