Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
L’herència
Genètica
Hom anomena herència el conjunt de caràcters anatomies i fisiologies —tant normals com patològics— que els progenitors transmeten als descendents En sentit estricte, l’herència és el conjunt de mecanismes pels quals es desenvolupa aquest fenomen En sentit més ampli, és difícil de definir, ja que en general els pares no solament transmeten una sèrie d’elements biològics als fills en el moment de la concepció —concretament una part de llur dotació cromosòmica—, sinó que també els donen moltes atencions durant el creixement amb què, directament o indirectament, els sotmeten a una colla de…
Pediculosi
Patologia humana
Definició La pediculosi consisteix en la infestació de la pell per uns petits insectes paràsits de l’home, ün tipus determinat de polls, la picada dels quals causa inicialment lesions irritatives mínimes, però molt pruriginoses La picor intensa que provoquen fa també que la persona afectada es grati, i en conseqüència hi ha la possibilitat que es produeixin lesions secundàries a través de l’erosió, la irritació o la infecció de la pell Si els polls són contaminats per uns determinats microorganismes, a través de les picades poden contagiar malalties, com ara el tifus exantemàtic La pediculosi…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…
Cabra salvatge
La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…
Agronomia 2011
Agronomia
Durant la Conferència biennal de la FAO, al juny del 2011, el brasiler José Graziano da Silva va ser escollit director general per al període del gener del 2012 al juliol del 2015 José Graziano da Silva va ser subdirector general de la FAO i representant regional per a l’Amèrica Llatina i el Carib des del 2006 Com a ministre extraordinari de seguretat alimentària i lluita contra la fam va ser també responsable del programa Fome Zero, que s’estima que va contribuir a reduir la subnutrició del Brasil en un 25% Increment de la demanda mundial d’aliments i investigació agrària Segons Isabel…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina