Pediculosi

Definició

La pediculosi consisteix en la infestació de la pell per uns petits insectes paràsits de l’home, ün tipus determinat de polls, la picada dels quals causa inicialment lesions irritatives mínimes, però molt pruriginoses. La picor intensa que provoquen fa també que la persona afectada es grati, i en conseqüència hi ha la possibilitat que es produeixin lesions secundàries a través de l’erosió, la irritació o la infecció de la pell.

Si els polls són contaminats per uns determinats microorganismes, a través de les picades poden contagiar malalties, com ara el tifus exantemàtic.

La pediculosi presenta diverses localitzacions segons el tipus de poll que la causa. Així, es poden localitzar exclusivament al cap o el pubis, o bé ocupar regions més àmplies del cos, com les espatlles, l’abdomen i les natges.

Tipus i causes

Les pediculosis del cap i el cos són causades per polls de l’espècie Pediculus humanus. La subspècie Pediculus humanus corporis és la responsable de la pediculosi del cos, i la subspècie Pediculus humanus capitis és la que infesta el cuir cabellut.

El Pediculus humanus és un insecte d’un color blanc grisos, de 3 mm a 4 de grandària, les extremitats del qual estan especialment adaptades per a agafar-se als pèls o els cabells. S’alimenten a través de la sang que xuclen picant a la pell. En el moment de la picada, injecten saliva, que conté substàncies anticoagulants i manté la sang en perfectes condicions per a la seva alimentació. Les substàncies contingudes en la saliva són irritants i provoquen coïssor al lloc de la picada. A més, la picada pot transmetre microorganismes causants de malalties, com el tifus exantemàtic, una infecció greu que origina epidèmies en situacions de catàstrofes.

La femella del poll té una vida aproximada d’un mes, durant el qual pon entre set ous i deu cada dia. Aquests ous, anomenats llèmenes, queden agafats als pèls i, al cap de dues setmanes, originen nous insectes adults. En repetir-se el cicle, la parasitosi continua indefinidament.

El Pediculus humanus capitis pot ésser transmès per contacte personal directe o a través d’objectes, com pintes o gorres, que hagin estat utilitzats per una persona parasitada. Aquest poll troba condicions favorables al seu desenvolupament en els cabells llargs i, sobretot quan hi ha manca d’higiene. Els cabells dels nens, encara que es mantingui una higiene correcta, són idonis per al desenvolupament dels polls, i per això hi ha, sovint, infestacions entre els escolars.

El Pediculus humanus corporis és transmès en general a través de la roba personal o la roba del llit. Habitualment, viu en la cara interna de la roba que està en contacte amb el cos. Aquest tipus de pediculosi és estranya en persones que segueixen una higiene correcta.

La pediculosi del pubis és causada pel Phthirius pubis, anomenat vulgarment ladella o cabra. És un poll més gruixut i curt que els anteriors, i també té les extremitats adaptades per agafar-se als pèls. En general, infesten els pèls de la zona genital o anal, però en persones molt peludes es poden localitzar als pèls d’altres zones del cos, com les cuixes o l’abdomen. Sovint, es transmet per contacte sexual, i per aquesta raó la pediculosi del pubis és considerada una malaltia de transmissió sexual o venèria. El contacte a través de llençols, tovalloles o roba en general és molt menys habitual.

Freqüència

La incidència de la pediculosi canvia notablement segons les condicions higièniques i els hàbits de les diverses comunitats. La freqüència és molt alta entre les comunitats primitives, en les quals, per exemple, la pediculosi del cap afecta més d’un 80% de la població. En les societats desenvolupades, la introducció de normes higièniques ha limitat notablement la transmissió dels paràsits.

Actualment, la pediculosi del cap és freqüent en nens escolars, ja que es contagia fàcilment, i n’hi ha prou que un infant n’estigui infectat perquè en resultin afectats ràpidament els amics o els companys de classe. A les escoles que no coordinen la prevenció i el tractament de tots els infants, la pediculosi del cap és molt habitual.

La pediculosi del cos és actualment estranya als països occidentals. Sobretot, afecta captaires o persones que viuen en unes condicions higièniques deficients, o en situacions de manca d’espai i habitabilitat.

La incidència de la pediculosi del pubis és molt variable segons els diversos grups de població. És més habitual entre persones que mantenen una major promiscuïtat sexual. Com en el cas de les altres malalties de transmissió sexual, la incidència d’aquesta afecció s’ha incrementat els darrers temps, probablement a causa de canvis en els hàbits sexuals.

Símptomes i complicacions

El símptoma més característic de la pediculosi és la picor intensa que provoca la picada del poll. El gratament que en general s’efectua per intentar de fer més suau la sensació de coïssor provoca encara més irritació de la pell, i per tant la picor s’intensifica. A més, la mateixa rascada provoca d’altres lesions identificables fàcilment amb les pediculosis.

En el cas de la pediculosi del cap, el gratament pot provocar excoriacions al cuir cabellut, el clatell i darrere les orelles. Aquestes lesions poden ésser infectades per bacteris i provocar trastorns cutanis infecciosos. A causa de la reacció del sistema immunitari davant d’aquestes infeccions, en general se solen inflamar els ganglis limfàtics que hi ha al coll. De vegades, en els infants, es pot presentar una erupció generalitzada per tot el cos a través d’un mecanisme desconegut, però afavorit per la pediculosi.

En el cas de la pediculosi del cos, les lesions són especialment habituals a les espatlles, les natges i l’abdomen, tot i que poden arribar a estar amagades per la brutícia en persones molt negligents en la higiene. La picada dels polls causa uns petits punts vermells que, al cap de pocs dies, es converteixen en pàpules molt pruriginoses. El gratament que se’n segueix provoca erosions i excoriacions en la pell que poden ésser infectades per bacteris. En els casos de llarga evolució en què hom no efectua cap tractament, la pell arriba a adoptar una pigmentació morena i irregular anomenada melanodèrmia dels vagabunds, en la qual contribueixen tant el gratament crònic com l’estat carencial d’aquestes persones.

Les picades dels polls del pubis, en general, ocasionen una pruïja intensa. A més, de vegades poden causar unes taques blavoses en les immediacions del pubis, anomenades taques cerúlies, que hom creu degudes a una modificació dels pigments de la sang provocada per la saliva del poll. Com en les altres pediculosis, és possible que es presentin complicacions infeccioses. En els casos en què la infestació és important, pot aparèixer malestar general, febre, mal de cap i inflamació dels ganglis limfàtics de la zona.

Diagnosi

Hom sospita la diagnosi de pediculosi sempre que una persona té coïssor, encara que presenti només lesions provocades per les gratades. Per tal de confirmar-la, cal observar els polls o les Uèmenes.

En el cas de la pediculosi del cap, quan el cuir cabellut és inspeccionat, sobretot si es fa amb una lupa, és possible de veure les llèmenes, que tenen uns cossos petits de forma ovoide i un color blanc grisos, fixades a les tiges dels cabells. De vegades, hom veu uns engrossiments a la base dels cabells. Es diferencien de les escames que hi ha en cas de caspa pel fet que les llèmenes hi són molt adherides. Els polls adults es troben sobretot al clatell o darrere les orelles.

Els polls del cos, cal buscar-los als plecs i les costures de la roba, que és el lloc on viuen i dipositen els ous.

Els polls del pubis s’adhereixen als pèls de la zona. Tenen l’aspecte de crostes petites i de vegades són difícils de trobar, perquè n’hi ha pocs. Els ous es fixen a la pell, a la base dels pèls. Pot col·laborar a la diagnosi l’observació de la roba interior, en la qual hom podria trobar taques petites i fosques que corresponen a les excrecions dels polls.

Tractament

El tractament de la pediculosi consisteix en l’eliminació dels polls i les llèmenes, tant del cos com dels objectes que els poden acollir.

Per eliminar el paràsit, hom aplica productes insecticides, com el gammahexà o derivats del DDT, en forma de xampú, crema o loció, segons la regió del cos que s’ha de tractar. Les aplicacions es continuen durant dos dies o tres, segons el producte utilitzat. La tanda d’aplicacions es repeteix habitualment al cap d’uns deu dies, amb l’objectiu d’eliminar les llèmenes que hagin sobreviscut.

Per a eliminar les llèmenes ben adherides als cabells, és útil l’aplicació de solucions que les en separin, com és ara vinagre dissolt en aigua a parts iguals, durant unes quantes hores. Després, es renten els cabells i s’hi passa una pinta espessa, dita popularment pinta llemenera.

Els paràsits que s’hagin adherit a les pestanyes o les celles poden ésser difícils d’eliminar. Per extreure’ls-en, en aquests casos hom utilitza habitualment una pinça.

Per complementar el tractament és imprescindible d’eliminar els polls de les fonts d’infestació: roba, gorres, pintes. Aleshores cal rentar-ho tot amb aigua bullent; quant a la roba, si no pot ésser bullida, també es pot efectuar una neteja en sec o rentar-la a fons i després planxar-la al vapor.