Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…
Piula dels arbres
Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes…
Roquerol
Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el…
Curroc
El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt localitzat…
Agró blanc
L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els darrers anys…
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
vi d'arròs
Alimentació
Beguda alcohòlica simple, típica del Japó, obtinguda per fermentació amb el kóji (mena de llevat a base de grans d’arròs que han estat atacats pel fong Aspergillus oryzae) del suc resultant de la cocció amb aigua de grans d’arròs sencers.
Aquesta fermentació, que dura de 10 a 14 dies, es fa en un recinte temperat i en botes de fusta El seu contingut en alcohol oscilla entre el 14 i el 17% en volum Per destillació del sake hom obté un aiguardent anomenat àrac
glàndula de Bartholin
Anatomia animal
Cadascuna de les dues glàndules de l’aparell genital femení, que desemboquen a cada costat de l’orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes; segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar l’aparell genital en el moment del coit.
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
anglès

Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina