Resultats de la cerca

Electricitat El nou decret llei per a la transició energètica va posar les bases per a la regulació de l’autoconsum © Solalgarve Des del gener fins al novembre del 2018, les fonts energètiques renovables van generar el 40,4% de la demanda elèctrica de l’Estat espanyol Concretament, l’eòlica va suposar el 19,7% de la producció total, és a dir, 44626 GWh, i la hidroelèctrica el 14% amb 31582 GWh, mentre la solar fotovoltaica va generar només el 3,1%, la termosolar, l'1,9% i altres renovables, l’1,4% Malgrat aquesta aportació, el cost final de l’electricitat no va baixar, motiu pel qual l’Estat…

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…

Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…

Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…

La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…

Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…

L’imprecís concepte de sabana La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea Ja apareix en la “ Relació sobre les antiguitats dels indis ” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “ Historia general y natural de las Indias ” 1535 és el primer de donar-ne una descripció El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una terra sense…

Llotja de Perpinyà, retaule de la Trinitat , mestre de Canapost, 1489 MHR / GS Als segles XIV i XV, i després d’un llarg període de creixement, Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà es convertiren en grans centres comercials de nivell internacional, allotjaren importants empreses productives i desenvoluparen alguns organismes crediticis i bancaris molt avançats En aquestes i en moltes altres ciutats més petites van sorgir també manufactures precapitalistes i un artesanat nombrós i molt diversificat El desenllaç d’aquestes transformacions van ser les greus contradiccions entre el poble gros…