Resultats de la cerca
Es mostren 97333 resultats
Trastorn provocat pel fred
La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de temperatura, ja que el…
Trastorn psico-somàtic
Patologia humana
Definició Els trastorns psico-somàtics constitueixen una sèrie d’afeccions, generalment localitzades en un sol sistema orgànic, que es caracteritzen per l’existència d’una alteració funcional o anatòmica demostrable, en l’origen de la qual no es pot determinar una causa orgànica clara, i, al contrari, es pensa que diversos factors psicològics hi han tingut un paper causal important El terme psico-somàtic està connectat amb els mots grecs psych , que significa ‘ànima’, i sorna , ‘cos’ Tradicionalment, hom ha emprat aquesta paraula per a fer referència a la relació estreta que hi ha entre els…
Diabetis insípida
Patologia humana
Definició És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és degut a un dèficit en la síntesi, l’alliberament o l’acció de l’hormona antidiürètica, ADH o vasopresina Aquesta alteració provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com també polidípsia o set exagerada, i pot originar un estat greu de deshidratació De fet, és anomenada ‘diabetis’ perquè es tracta d’una afecció que es caracteritza per una producció d’orina excessiva, i ‘insípida’ per a diferenciar aquest trastorn —en què s’elabora excessiva orina, molt diluïda però amb soluts normals…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
cinema búlgar
Cinema realitzat a Bulgària.
La nacionalització del cinema búlgar oferí els primers resultats amb l’estrena del llarg metratge Kalin Orelat ‘L’àliga Kalina’, 1950, dirigit per Boris Borozanov La producció dels anys següents fou majoritàriament dominada per films de temàtica històrica i estètica realista, fins que l’any 1957, Na Malkja Ostrov ‘A la petita illa’ de Rangel Valčanov aportà un corrent de renovació plàstica que s’estendria també cap a una certa diversificació de gèneres A la dècada dels anys seixanta, els realitzadors Metodi Andonov, autor de Bialata Staja ‘L’habitació blanca’, 1968 i Koz'at Rog ‘Banya de…
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt…
Josep Caruana i Reig
Historiografia catalana
Erudit i marí.
Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí diversos…
Salvador Carreres i Zacarés
Historiografia catalana
Erudit.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…
Montserrat Galera i Monegal
Historiografia catalana
Arxivera i bibliotecària.
Obtingué el títol de bibliotecària l’any 1956, amb el qual exercí a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970-86 Fou cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general L’any 1983 es llicencià en filologia catalana per la mateixa universitat, en la qual continuà estudiant, fins a diplomar-se l’any 1987 en biblioteconomia i documentació Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i professora de tercer cicle del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1990 ingressà al cos d’arxivers de la…
Manuel Dualde i Serrano
Historiografia catalana
Advocat i historiador.
Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…