Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
Els capròmids: el coipú
El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…
L’ecosistema dunar
L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…
Teniasi
Patologia humana
Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…
Xarampió
Patologia humana
Definició El xarampió és una malaltia infecciosa molt freqüent d’origen víric, molt contagiosa, que en general es presenta durant la infantesa i es manifesta bàsicament amb erupcions en la mucosa bucal i la pell, febre, refredat nasal, conjuntivitis i tos En la majoria dels casos el procés infecciós remet de manera espontània al cap de set o deu dies que s’han iniciat les manifestacions Freqüència, edat i zones geogràfiques El xarampió és, de fet, un trastorn molt comú en totes les regions del planeta i afecta especialment els infants de fins a nou anys d’edat Als països en què la vaccinació…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
Els cereals i llurs derivats
Els cereals són les llavors o grans madurs i secs de les gramínies, una família de plantes que es caracteritza per créixer en forma d’espigues Des d’un punt de vista nutritiu, l’aspecte més important dels cereals i llurs derivats és que són molt rics en midó i, per tant, una font molt important —en realitat, la més important— de nutrients energètics Els cereals més utilitzats com a aliment en el nostre medi són el blat i l’arròs En altres zones geogràfiques també s’utilitzen molt el blat de moro, l’ordi, el sègol i la civada El gra de cereal consta, de fora cap a dins, de dues…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
El control dels mosquits
Tractaments aeris al delta de l’Ebre Els tractaments biològics destinats a la fase de larva, són l’estratègia més adequada i menys agressiva per al medi per a controlar els mosquits Montse Masia El control dels mosquits es va iniciar de forma organitzada a Catalunya al començament del segle XX, poc després del descobriment del seu paper com a vectors de malalties, especialment en el cas del paludisme L’interès per a combatre’ls va decaure completament després que aquesta malaltia fos considerada oficialment erradicada el 1963 A partir de la dècada de 1980, el desenvolupament…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…