Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Els aràcnids
El gran nombre de teranyines que trobem al bosc a determinades èpoques, especialment a final d’estiu, ens fa adonar de la importància numèrica d’un grup d’organismes que la resta de l’any semblen absents i els quals, a causa de llurs hàbitats i costums, passen per ésser considerats artròpodes poc abundants, en contra de la presència ben ostensible i gairebé constant dels insectes al medi aeri i dels crustacis al medi aquàtic Xavier Moreno D’entre el conjunt de formes artropodianes, actuals i fòssils, es pot destacar un ampli grup d’espècies, els quelicerats, que mostren una sèrie de trets…
La fauna i el poblament animal de les boscanes decídues
El lloc de cadascú Les boscanes decídues són ecosistemes complexos en les quals s’han desenvolupat intricades trames de relacions que han configurat miríades de nínxols ecològics diferents, molts dels quals aprofitables per les espècies animals més diverses El resultat són unes comunitats forestals riques i variades, tot un brogit de vida animal que s’expressa en sons, formes, colors i olors a tots els nivells i per tots els racons de les boscanes L’estratificació i la natura del sòl han afegit elements addicionals de variablitat, i l’estacionalitat ha estat determinant en el desenvolupament…
Les pedres
L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…
L’estat de la llengua i de la cultura
El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…
La guerra de Successió
El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…
Una societat agrària
Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
2023. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abrocòmids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors acceptació del risc n f ECONOMIA Decisió de córrer un risc determinat, que es pren amb tot el coneixement de la informació disponible acrobàtids n m pl ZOOLOGIA Família de mamífers de l’ordre dels diprotodonts afrosorícides n m pl ZOOLOGIA Ordre de mamífers agafar o capturar rebots o rebotejar v intr ESPORT Tenir la capacitat d’aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d’un llançament fallat aigua virtual o aigua oculta n f…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
el Vendrell
Panoràmica de la vila del Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona…