Resultats de la cerca

La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…

Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…

Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…

Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…

Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…