Resultats de la cerca
Es mostren 11332 resultats
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre…
Es Amunts
Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…
Els ocells i el fenomen migratori
Punts de recuperació a la península Ibèrica d’exemplars de cigonya blanca Ciconia ciconia en període postnupcial, anellats anteriorment a Centreuropa, tot diferenciant allò que és el primer viatge d’exemplars joves punts en blau dels viatges d’ocells de dos o més anys punts en vermell Noteu que els Països Catalans són una àrea important de pas per a les poblacions centreuropees d’aquesta espècie Maber, segons Bernis 1980 Disposem encara de molt poca informació del fenomen migratori als Països Catalans Només alguns autors han tractat d’una manera generalitzada la importància de la migració a…
Pascual Ortoneda i els retaules de Cabassers, la Secuita i Santa Margarida
Art gòtic
Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…
Eliseu Meifrén: el professionalisme d'un company de viatge dels modernistes
Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
Sant Julià de Canalda (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoccidental L Prat Sant Julià forma part del tranquil llogaret munanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda Mapa 292M781 Situació 31TCG776647 S’hi va per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al punt quilomètric 23,700 hi ha la font de coll de Jou una vegada en aquest indret, cal trencar, a mà esquerra, i seguir la…
Santa Eugènia de Sallagosa
Art romànic
Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…
Rols de les dones: canvis i continuïtats
Camió de recollida de joguines per als infants d’Aragó, Barcelona, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Pel juliol del 1936, l’alçament militar va generar una immediata resposta en massa per part de les dones, que es van mobilitzar en contra de Franco i l’agressió feixista Van ser protagonistes actives al llarg de tota la guerra, durant la qual es van comprometre en accions socials, econòmiques i militars i es van organitzar a una escala sense precedents quant a l’amplitud Van crear organitzacions de dones amb l’objectiu polític de combatre el feixisme, i van promoure un nou moviment femení…