Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Jaume Ferran i Clua
Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
Biologia
Fotografia
Metge, bacteriòleg i pioner de la fotografia.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …
,
Menjar de balena
Les balenes i els catxalots tenen una flaca pel marisc, concretament per les gambes i els calamars, inclinació que comparteixen amb molts humans
Però les elaborades debilitats gastronòmiques humanes tenen poc a veure amb les elementals necessitats alimentàries dels cetacis El cas és que les balenes consumeixen quantitats ingents de petits crustacis planctònics, mentre que els catxalots s’alimenten de cefalòpodes de grans dimensions Les balenes practiquen una mena de plàcida pesca a l’engròs, mentre que els catxalots es consagren a una acarnissada cacera selectiva Dues…
L’ambaixador Labonne i Catalunya

Manifestació a París demanant ajut per a Espanya, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
La repressió del magisteri
Hissada de banderes a l’Albergue del Sindicato Español de Maestros, CPérez de Rozas, Mallorca, 1-9-1947 AF/AHC A la zona nacional , la Guerra Civil comportà la fi de les reformes educatives i l’inici d’una política tendent a desmuntar els canvis realitzats durant el quinquenni anterior No tan sols es va tornar a l’escola més tradicional, impregnada d’integrisme catòlic i espanyolisme exaltat, sinó que es va engegar un procés de depuració del magisteri que pretenia deixar fora de l’ensenyament tots aquells que d’una manera o una altra havien fet costat a la República i que, per tant, no…
Invertebrats endèmics valencians
El crustaci decàpode Typhlatya miravetensis , endèmic de l’aqüífer subterrani de Cabanes Alzira, Ribera Alta, Castelló, va protagonitzar una lluita acarnissada per l’abolició d’un pla d’ampliació de la carretera que podia perjudicar-ne l’hàbitat Sergio Montagud A l’inici del segle XXI, amb una llarga trajectòria en la conservació dels hàbitats i de les espècies prioritàries de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Fundació Entomológica Torres Sala van emprendre un projecte conjunt, decisiu en aquest camp Conscients de la necessitat de conèixer el…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien…
art francès

Torre Eiffel (1887-89), de Gustave Eiffel
© Fototeca.cat-Corel
Art
Art desenvolupat a França.
Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…
L'armament i les tècniques militars
Teories sobre l’origen de la guerra Què és la guerra Quin concepte en tenim, d’una guerra De teories sobre el seu origen, no en falten Totes elles contenen elements interessants que poden ajudar a esbossar la definició d’aquest assot social que des de sempre ha afligit la humanitat Potser, vist en termes generals, es pot estar d’acord amb l’afirmació de l’antropòleg nord-americà Marvin Harris quan diu que “òbviament, la capacitat d’esdevenir agressius i de fer la guerra forma part de la naturalesa humana Però la manera i el moment en què això té lloc són controlats per les nostres cultures,…
El marc històric del romànic del Rosselló
Art romànic
Antecedents del Neolític a la fi del món romà Durant el període neolític, amb l’adveniment de la ramaderia i de l’agricultura, el Rosselló té una població important El neolític antic 5500 a 4800 aC, amb la característica ceràmica cardial, és present a la cova de l’Esperit Salses, a l’abric de la coma Francesca Salses, i al jaciment subaquàtic de l’illa de la Correja estany de Salses-Leucata hom l’ha datat per radiocronologia el 4850 aC i és situat sota més de 2 m d’aigua El neolític mitjà 4800 a 3500 aC té abundants vestigis a la cova de Montou Corbera de les Cabanes la cultura anomenada de…
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…