Resultats de la cerca

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat Le…

Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i Le règne…

Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu humanisme i el seu…

Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot  i també el programa  Betes i films Posteriorment actuà a  El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a  Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb  Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un…

Situació Mur de ponent de l’església actual, que sembla que es tracta de la base d’un antic campanar de planta quadrada, del qual són visibles alguns finestrals tapiats ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Joan Baptista centra el poble de Guiró, el qual és situat a 1 351 m d’altitud a la solana de la vall del Flamicell Mapa 33-10214 Situació 31TCG306962 El seu accés és a partir de la carretera que va de Senterada a Cabdella just en un trencall a mà esquerra al costat mateix de la capella de Sant Martí de la Torre surt una pista que després de passar pels pobles d’Astell i Oveix porta…

Des del començament dels anys vuitanta, la programació dels diferents canals televisius públics i privats ha anat perdent qualitat I amb tota seguretat continuarà la davallada cap a l’empobriment total dels continguts i també seguirà la proliferació dels programes anomenats “tele porqueria” Fins i tot, és molt probable que la programació del futur arribi a dividir la societat en dos grups l’un amb possibilitats d’accedir a una programació de pagament de caràcter mínimament divulgatiu, crític i cultural, i l’altre sense possibilitats d’accedir-hi, que es refugiarà, en el seu oci, en una…

La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…