Situació
Mur de ponent de l’església actual, que sembla que es tracta de la base d’un antic campanar de planta quadrada, del qual són visibles alguns finestrals tapiats.
ECSA - A. Roig
L’església parroquial de Sant Joan Baptista centra el poble de Guiró, el qual és situat a 1 351 m d’altitud a la solana de la vall del Flamicell.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG306962.
El seu accés és a partir de la carretera que va de Senterada a Cabdella; just en un trencall a mà esquerra al costat mateix de la capella de Sant Martí de la Torre surt una pista que després de passar pels pobles d’Astell i Oveix porta directament a Guiró. (ARD)
Història
En el document conegut com a fals I de Bellera —i també en el IV—, datat el 986, encara que la seva redacció es produí al final del segle XI i al principi del segle XII, consta que la vila d’Idiror formava part dels béns del monestir de Sant Genís de Bellera donats pel comte Sunyer de Pallars a l’església d’Urgell. L’any 1043 es documenta la devolució de la vila d’Idirore pel comte Ramon de Pallars Jussà, a favor del monestir de Bellera. Com a possessió d’aquest degué passar al monestir de Lavaix, ja que, vers el 1203, l’església de Sant Joan d’Idiro era de la mensa d’aquest cenobi.
En el fogatjament del 1380, el lloc consta com a jurisdicció de la baronia de Bellera, a qui pertanyé fins a la fi de les senyories, al segle XIX.
Quant a la parròquia, al principi del segle XVI tenia com a rector Joan Betes i era de l’oficialat de Tremp del bisbat d’Urgell. Actualment, pertany a l’arxiprestat de Pont de Suert del bisbat de Lleida. (MLIC)
Església
L’emplaçament de l’edifici actual de l’església parroquial és en un pendent del terreny degudament terraplenat segurament des de la primera construcció del temple.
L’edifici actual té una planta d’una sola nau rectangular i a l’extrem nord-est s’aixeca una petita torre campanar de planta quadrada, obrada i refeta en diverses etapes.
L’eix principal de la nau s’estén d’est a oest, amb la façana principal i l’entrada actual de l’església al sector de llevant mentre que a l’altre extrem, a ponent, hi ha l’altar major amb un espai singular al darrere, on avui es troba l’actual sagristia.
La coberta és de doble vessant amb el carener al llarg de l’eix de la nau. En el campanar, la coberta és plana i forma un petit terrat.
A l’interior de l’església, a sobre mateix de l’entrada, hi ha un cor al qual s’accedeix per l’escala del campanar, situada a la dreta de l’entrada. En cadascun dels murs laterals de la nau s’obren dos arcs de mig punt, que són les restes d’unes antigues capelles que van ser eliminades durant les últimes reformes de l’any 1962.
El sostre de la nau és de volta de mig punt reforçada amb tres arcs torals, acabats als extrems amb uns cimacis de guix.
Tant la nau com la base del campanar semblen obres del segle XVII, amb reparacions posteriors com es pot comprovar en el petit campanar de base quadrada, on s’identifiquen clarament tres etapes de construcció, tant per la seva obra formal com pels materials emprats. L’última intervenció és de l’any 1962.
Ja des d’un bon principi sobta l’orientació invertida de la nau, però en especial és singular el petit recinte de l’actual sagristia, que s’aixeca al darrere de l’altar major, a l’extrem de ponent de la nau.
Hem identificat aquesta construcció com la base d’un campanar de torre de planta quadrada, a l’exterior del qual es conserven les lesenes o bandes angulars i dues finestres situades a nivells i murs diferents (ponent i migdia).
Aquesta construcció entra dins dels models coneguts en tota la regió com a torres campanars, generalment datades dins la segona meitat del segle XI.
Creiem que el mur de tramuntana de la nau actual junt amb la base del campanar són les restes d’una església romànica, l’emplaçament de la qual, per motius que ara ens són desconeguts, es va canviar i que a l’espai on avui hi ha el cementiri es devia aixecar la nau del temple del segle XI. (ARD)
Bibliografia
- Puig, 1984, FB-I, pàgs. 53-54, doc. 24, pàgs. 75-77 i doc. 70, pàg. 112.