Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
S’aprova el tractat de Lliure Comerç entre el Canadà i la Unió Europea
Després d’un bloqueig de dues setmanes, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i representants dels vint-i-vuit membres de la Unió Europea signen el tractat de Lliure Comerç CETA Comprehensive Economic and Trade Agreement, pel qual s’eliminen la pràctica totalitat dels aranzels entre la Unió Europea i el Canadà S’estima que gràcies al CETA el comerç entre ambdues parts s’incrementarà en uns 11000 milions d’euros Les negociacions van ser bloquejades pel Parlament de Valònia Bèlgica, que va utilitzar el seu dret de veto com a part constitutiva d’un estat membre de la UE per a…
Moldàvia 2013
Estat
El primer ministre moldau, Vlad Filat, va dimitir al març del 2013 arran de problemes amb la seva coalició El va substituir, al cap de dos mesos, Iurie Leancă, aliat de Filat que es va comprometre a mantenir el programa de lluita contra la corrupció i d’acostament a Europa Precisament, bona part de l’actualitat política de l’any a Moldàvia va rondar entorn de l’acord d’associació amb la UE, que va signar a final d’any La clàssica divisió de la societat entre prorussos i proeuropeus es va mostrar amb gran evidència, amb convocatòries de grans mobilitzacions per totes dues bandes i la creació d…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
Laos

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat entre la Xina al N, el Vietnam a l’E, Cambodja al S i Tailàndia i Myanmar a l’W; la capital és Vientiane.
La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta pluviositat a l’…
Jordània

Estat
Estat de l’Àsia occidental, limitat per Síria al N, l’Iraq a l’E, l’Aràbia Saudita al SE, el golf d’Àqaba al S i Israel a l’W; la capital és Amman.
La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…
Croàcia

Estat
Estat situat a la península Balcànica que limita al N amb Eslovènia i Hongria, a l’E amb Sèrbia, al S amb Bòsnia i Hercegovina, i Montenegro, i a l’W amb la mar Adriàtica; la capital és Zagreb.
La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…
Juliol 2013
Dilluns 1 Croàcia ingressa a la Unió Europea Coincidint amb la inauguració de la presidència semestral que correspon a Lituània, que pren el relleu d’Irlanda, la República de Croàcia es converteix en el 28è soci de la Unió Europea És el segon Estat sorgit de l’antiga Iugoslàvia que ingressa a l’organització, després d’Eslovènia Tot i que el 66% dels votants croates van ratificar-ne l’entrada al gener del 2012, l’entusiasme per ambdues parts ha minvat molt Croàcia es troba en una situació que voreja la fallida Xavier Albertí, nou director del TNC Xavier Albertí esquerra és designat nou…
Llei electoral, fonts i estadístiques
La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social Els republicans havien concertat el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930 i van constituir un Comitè Revolucionari amb els…