Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa…
carolina de jardí

Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina
herba de l’escorpí

Herba de l’escorpí
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família papilionàcies, d’un o dos pams d’alçada, que es caracteritza per l’aspecte glauc i per les fulles simples i el·líptiques les inferiors i trifoliolades les superiors; les flors són grogues.
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Teófilo Vargas Candia
Música
Compositor i folklorista bolivià.
Autodidacte, fou un dels primers músics que investigaren el folklore del seu país i s’inspirà en les melodies i els ritmes autòctons a l’hora de compondre Exercí de mestre de capella a la catedral de Cochabamba entre els anys 1892 i 1938 En la seva producció destaquen l’obertura simfònica La Coronilla i les composicions religioses El nacimiento de Jesús , Oficio de Semana Santa , Réquiem i la missa Niño Dios L’any 1940 edità a Santiago de Xile una collecció d’aires nacionals de Bolívia, entre les quals són notables les cançons El Huérfano , Suspiros , Idilio i Ecos del litoral També…
Jordi Lluís Boquet Miquel

Jordi Lluís Boquet Miquel
Arxiu J.L. Boquet
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974 Guanyà dos…
diligència
diligència de la línia Madrid-Barcelona (1885)
© Fototeca.cat
Transports
Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers.
El nom li fou donat pel fet de la seva velocitat Al s XII llurs plataformes descansaven directament sobre els eixos de les rodes Aquestes primeres diligències milloraren quan hom començà a emprar molles per tal de no fer tan incòmode el trajecte, al s XVIII Habitualment tenien tres compartiments l’anterior, cobert, era el més còmode i hi cabien sis o vuit passatgers de primera classe a la part posterior hi havia el compartiment de segona, i els passatgers de tercera viatjaven en els seients de baca, sobre el sostre, davant l’espai destinat a l’equipatge…
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’…