Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
Vila fortificada de Baixàs
Art romànic
Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…
Vila fortificada d'Hostalric
Art romànic
Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…
Vila fortificada de Tuïr
Art romànic
Situació Detall d’una de les espitlleres característiques de la part que resta del segon recinte murat de la vila ECSA - JL Valls La vila de Tuïr és al peu de la regió dels Aspres, però ja dins la plana rossellonesa Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E Tuïr és 13 km al sud-oest de Perpinyà Per arribar a Tuïr des de Perpinyà cal prendre la carretera D-612a PP Història Hom troba les primeres referències de la vila de Tuïr, la villa Tecorio 953, en el cartulari de Sant Miquel de Cuixà, monestir que hi havia adquirit al segle X un alou Des de l’inici del segle X, Tuïr…
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un recinte que fa…
Vila fortificada de Tresserra
Art romànic
La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…
Vila fortificada de Ribesaltes
Art romànic
El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra” llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa PP…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…
Vila fortificada de Pontellà
Art romànic
Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…
Vila fortificada d’Illa
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant Climent de Reglella Apareix per segona vegada el 898, en la traducció llatina…
Vila fortificada d’Argelers
Art romànic
Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de regest “ Carta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina