Resultats de la cerca

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…

L’església de Sant Cristòfol de Peramea apareix referenciada, probablement, l’any 1098, en la donació que fa Pere Ramon de Sersui al monestir de Gerri, de les dues parts del delme que posseïa a la vila de Santa Coloma, un dels límits de la qual és l’església de Sant Cristòfol En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació dels béns del monestir de Gerri, s’inclouen les esglésies de Sant Joan i Sant Cristòfol de Peramea L’església de Sant Cristòfol va perdre la seva rellevància a partir de l’any 1398, en què els homes de Peramea ampliaren l’església de Sant Joan, i hi…

Comprèn aquells estats, regions, províncies, etc en què el francès és llengua oficial única o bé cooficial i els habitants l’empren com a llengua habitual Segons l’Observatori de la Llengua Francesa, el nombre de francòfons el 2014 era d’uns 270 milions, repartits arreu del món, principalment per Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord Quebec El terme francofonia fou introduït pel geògraf Onésime Réclus l’any 1880, però l'ús no es consolidà fins al cap d'uns cinquanta anys Tanmateix, el concepte es traduí en una primera iniciativa el 1926 l’Association des Écrivains de Langue Française Fites  …

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…

Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després…

El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…

Claustre Ala de llevant del claustre, on s’obren les portes que donen accés a les naus de l’església ECSA-X Goñi El claustre de la Seu Vella de Lleida se situa als peus de l’església, un lloc força atípic Tota la historiografia ha coincidit a ressaltar aquest aspecte, que sovint s’ha intentat explicar com la solució a un problema topogràfic, és a dir, a la manca d’espai que impediria portar a terme el monumental claustre S’ha parlat també de la voluntat de seguir una disposició típicament basilical que l’identificaria, per tant, amb l’atri que precedia el temple * , o com una recreació del…

La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…