Resultats de la cerca

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…

Llicenciada a la Universitat de Sevilla 2005, treballà a l’empresa privada El 2008 traslladà la residència a Barcelona i el 2011 ingressà a  Ciutadans , partit pel qual fou diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions del novembre del 2012, on fou portaveu adjunta d’aquesta formació Revalidà l’escó com a cap de llista en les eleccions del setembre del 2015 El gener del 2017 fou designada portaveu de l’executiva estatal En les eleccions anticipades del 21 de desembre al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol després de cessar i intervenir el govern de la…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…

Nascut en una família d’immigrants indis a Trinitat, estudià al Queen’s Royal College de l’illa, i el 1950 anà a Oxford, on estudià becat a la universitat Establert a Londres, es dedicà professionalment al treball editorial i periodístic collaborant en diversos diaris i a la ràdio, mentre escrivia les primeres novelles The Mystic Masseur  1957,  The Suffrage of Elvira 1958 i  Miguel Street  1959, premi Somerset Maugham 1961 El 1961 publicà A House for Mr Biswas , que el projectà a la fama D’acusat caràcter autobiogràfic, hi descriu les difícils relacions d’un pare amb el seu fill i els…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic…

Llicenciat 1960 i doctor 1968 en història per la Universitat de Barcelona, fou deixeble tardà de Jaume Vicens i Vives i collaborador de Jordi Nadal Cursà un postgrau a l’École des Hautes Études de la Sorbonne a París 1960-61, on fou deixeble de Pierre Vilar En retornar inicià la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona 1961-66 El 9 de març de 1966 donà suport a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià, que acabà amb l’assalt policial conegut com la Caputxinada De resultes d’això, fou…

Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…