Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
António Victor Ramos Rosa
Literatura
Poeta i assagista portuguès.
Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978, O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962…
Rafael Sala i Marco
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Viatjà a Munic 1911-13 i a Florència 1914 Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona 1917 La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i EC Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova El seu estil és d’un accentuat decorativisme destaca en el paisatge i la natura morta El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes El 1919 s’installà a Nova York, on el 1923 feu una exposició Allà fou director artístic de la revista Catalònia El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de pintar,…
Francesc de Bofarull i Sans
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Estudià dret i seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911 i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà a l’Exposició Universal de París 1900 amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón…
Francesc de Bofarull i Sans
Literatura catalana
Historiador.
Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare, Manuel de ↑ Bofarull i de Sartorio , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1892-1911 Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901 i Los animales en las marcas del papel 1910 Intervingué en la publicació del darrer volum de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón…
Lluís Bassat i Coen
© Universidad Europea de Madrid
Comunicació
Publicitari.
Tècnic de publicitat i diplomat en ciències socials i administració d’empreses, el 1966 creà la primera empresa de publicitat, que dugué a terme una reeixida campanya de promoció de les maquinetes d’afaitar de l’empresa de la seva família El 1975 creà Bassat Associats, que s’uní a la multinacional Ogilvy & Mather i es convertí en una de les agències publicitàries capdavanteres de l’Estat espanyol, i de la qual és president des del 2007 En el curs de la seva expansió ha creat noves divisions especialitzades, entre les quals Bassat, Ogilvy & Mather Comunicación 1991, Ogilvy & Mather…
Bibliografia
Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
Pere Portabella i Ràfols
Cinematografia
Director i productor.
Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…