Resultats de la cerca

Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos

L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb 100 cavallers…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat El 1077…

El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…

Situació Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca V Buron El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 48” N - Long 2° 54’ 42,6” E S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km MLIR Història El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum , nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret d’una antiga…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…

En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…

Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…

La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…

Situació Església que ofereix una bella estampa, característica en moltes altres parròquies d’aquestes valls ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Isavarre és a la part alta del Poble, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444240 Història El primer esment conegut del lloc d’Isavarre és del 1064, en el conveni signat entre Ramon V i Artau I, en el qual la vila passà al comtat de Pallars Sobirà, si bé el traspàs no fou efectiu fins el 1094 L’any 1090 hi ha documentada la donació del comte Artau II al monestir de Gerri d’un “ excusatum ”, a…