Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
El son del nadó
Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’…
campana

Secció d’una campana
© fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
L’activitat física durant l’embaràs
Ciències de la salut
Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les…
Allò que el vent s’endugué
Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Part induït
És anomenat part induït un procediment mèdic consistent a provocar artificialment l’inici del part amb l’administració de medicaments o l’aplicació de tècniques mecàniques, que s’efectua quan la prolongació de l’embaràs o el desencadenament espontani del part en un moment imprevist poden comportar un perill per a la mare o l’infant Indicacions L’objectiu del part induït és de reduir la probabilitat que la mare o el fetus pateixin trastorns greus a conseqüència de l’embaràs i el part La inducció del part s’efectua fonamentalment en dos tipus de circumstàncies quan la prolongació de la gestació…
Malaltia de la neurona motora
Patologia humana
Definició La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia musculars irreversibles Segons la localització de les neurones motores que en són afectades, hi pot haver diverses varietats d’aquesta malaltia Així, és anomenada atròfia muscular progressiva quan solament en són alterades les neurones de la prominència anterior de la substància gris de la medulla espinal En canvi, rep el nom de paràlisi bulbar…
La dinàmica i la variabilitat de l'ecosistema mediterrani
Solell i obac, muntanya amunt El paisatge mediterrani, fins i tot en condicions d’hipotètica virginitat, mostra variacions sensibles segons el relleu Els canvis d’exposició o d’altitud, en efecte, exalten determinats limitadors ecològics que en condicions normals ja actuen sobre la vegetació d’una manera determinant Això fa que la variabilitat paisatgística sigui una constant en el món mediterrani, tan montuós com és Els efectes de l’exposició La variabilitat associada a l’exposició és molt important en el microclima, ja que la radiació solar determina la temperatura i la disponibilitat d’…
Els dictiòpters mantodeus: pregadéus i afins
Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…
La renovació de la segona meitat del segle XV i el pas cap al Renaixement
Art gòtic
Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’expressivitat de la…