Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pesquera

Pesquera a l’estany de Banyoles
JoMV
Río Bravo
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (3 036 km de longitud; 433 833 km2 de conca).
Neix a l’estat de Colorado, EUA, a les San Juan Mountains, de les Rocalloses Flueix en direcció nord-oest - sud-est, encaixat entre muntanyes fins a arribar al San Luis Valley, on, a causa del Sangre de Cristo Range, canvia de direcció i travessa l’estat de Nou Mèxic A partir de les ciutats d’El Paso Texas, EUA - Ciudad Juárez Chihuahua, Mèxic, el riu constitueix la frontera entre Mèxic i els EUA En arribar a les localitats d’Ojinaga Mèxic - Presidio EUA, rep per la dreta el riu Conchos al Big Bend National Park forma un colze, i a l’estat mexicà de Coahuila rep per l’esquerra el riu Pecos…
Castell vell de Salses
Art romànic
Situació Basament d’una torre d’angle de l’antic castell de Salses, segurament arrasat al segle XVII ECSA - A Roura La vila de Salses és situada al peu dels contraforts de les Corberes, entre el Serrat Negre i la gran Sanya o aiguamolls propers a l’estany Salses, i és dominada pel seu castell Les restes del primitiu castell són situades vers l’angle nord-est de l’actual fortalesa, en un petit turó a 200 m de distància Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 30,6 N - Long 2° 55’ 8,4” E Salses és a 25 km al nord de Perpinyà per la carretera N-9 Història El topònim Salses té el seu…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
Els gòbids: burrets, cabots o gòbits
Diferents espècies de gòbids de la mar catalana 1 xanguet Aphia minuta , 2 detall de la cua d’un rosetí Pseudaphya ferreri , 3 llengüeta Crystallogobius linearis , 4 burret de quatre bandes Chromogobius quadrivittatus , 5 burret de quatre taques Deltentosteus quadrimaculatus Noteu la clara separació entre les dues aletes dorsals i la forma especial de les aletes ventrals, amb els radis soldats formant un mena de ventosa de poder adhesiu molt limitat En aquesta família, moltes vegades la distinció de les espècies s’ha de fonamentar en la distribució dels canals mucosos, que s’obren per…
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…