Resultats de la cerca

Aquesta precisió, la donen els adjectius imperfet, perfet, indefinit, anterior i plusquamperfet amb què són designats els diversos temps pretèrits o passats

Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…

Vida i obra Es doctorà el 1912 amb un estudi sobre la cirurgia de la tuberculosi pulmonar i exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa, fou membre de la junta i director del Museu-Biblioteca, i classificà l’arxiu municipal El 1936 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic Exiliat el 1939, tornà al cap de dos anys i fou empresonat fins al març del 1942 La seva obra històrica és…

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…

L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula

Situació Un dels clapers de pedres més notables de l’ampli sector que ocupa aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquest despoblat es troben escampades al cim d’un turó situat al sud del poble d’Ainet de Cardós, al marge dret del riu, en un lloc totalment isolat Mapa 34-9182 Situació 31TCH549157 Per a anar-hi cal situar-se a Ainet de Cardós, població que es troba a uns 4 km al nord de Ribera de Cardós Des d’aquí cal agafar un camí, cap al sud, que porta als camps, al peu del turó que tanca la població Cal pujar pel bosc, a estones sense camí, fins al cim, on a l’esplanada es…

El terreny s’esfondrà estrepitosament, i allà on abans hi havia hagut un camp de pomeres quedà un sot d’uns 40 m de diàmetre i 7 m de fondària, que s’omplí d’aigua amb rapidesa Era la nit de l’11 al 12 de novembre de 1978, i la persona que, solitàriament, vivia en un mas immediat a l’estanyol tan sobtadament aparegut, abandonà la casa i els camps per sempre més Es comprèn ningú no vol córrer el risc de negar-se en terra ferma… Perquè el cas és que el fet, a la regió de Banyoles, a Catalunya, no era del tot excepcional Aquest petit llac, des d’aleshores conegut amb el nom d’Estanyol Nou, es…

Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…