Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
barcana
Geomorfologia
Duna en forma de mitja lluna, freqüent als deserts de sorra de l’Àsia Central (Turquestan) i en alguns sectors del Sàhara (Mauritània), en àrees de sòls compactes, feblement alimentats de sorra i amb règim de vents unidireccionals.
Les barcanes es presenten generalment aïllades, amb una altitud que oscilla entre 1 i 15 m i un diàmetre de 40 a 70 m progressen en el sentit del vent, amb els dos corns projectats cap endavant, més baixos i avançant més de pressa que no la resta de la duna
música islandesa
Música
Art musical conreat a Islàndia.
El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès Modernament s’ha…
ateroma
Patologia humana
Lesió fonamental de l’ateroesclerosi.
Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de…
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de cantar, fou…
reversible
Química
Dit del procés o de la reacció que progressen a través d’una successió d’estats d’equilibri (equilibri químic).
El que cal saber de l’esclerosi múltiple
Patologia humana
L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius El grau d’alteració neurològica que finalment assoleix el malalt és molt variable És…
música de l’Àfrica central
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica central, zona de l’Àfrica inclosa, bàsicament, en els actuals estats del Camerun, el Gabon, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo (antic Zaire) i Angola.
Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida…
Arteritis de Takayasu
Patologia humana
L’ arteritis de Takayasu constitueix un trastorn crònic que es caracteritza per la inflamació i l’engruiximent progressiu de l’aorta i les seves branques principals Actualment hom creu que aquesta malaltia és de tipus autoimmune, és a dir, deguda a una reacció anòmala del sistema immunitari que se suposa que reacciona contra els teixits arterials com si fossin elements estranys L’arteritis de Takayasu no és un trastorn freqüent la seva incidència és superior entre les dones joves que entre la resta de la població Igualment, en alguns països orientals, com el Japó i la Xina, la incidència és…
Artritis crònica juvenil
Patologia humana
La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…
Els Llonch, a Sabadell
Els germans Llonch i Matas La família Llonch El cognom Llonch és sabadellenc des del segle XIV, i el trobarem de manera repetida en alguns projectes industrials que s’inicien al segle XIX en el sector de la llana La branca industrial més important serà la formada pels germans Rafael, Feliu i Francesc Llonch i Matas, fills d’una família de pagesos establerts prop de Sabadell que passaren a residir al centre urbà, potser fugint de la inseguretat rural L’hereu, Antoni, es dedicarà a l’agricultura, ja que la família té terres Els altres tres es posaran d’aprenents en un dels nombrosos tallers o…