Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
rememoració
Acció i efecte de rememorar.
Camí del Molí dels Frares o del Roc de la Passió (Sureda)
Art romànic
Situació Des de l’indret de l’església de Santa Maria Magdalena de Veda i el vell camí de Requesens a Sureda que hi passa, fins al fondal de la ribera on hi ha el Molí dels Frares, hi ha un camí amb un desnivell molt considerable és l’anomenat del Molí dels Frares o del Roc de la Passió Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 35,4” N - Long 2° 58’ 16,8” E Camí El camí de bast que portava al molí encara es conserva força bé Es va haver de traçar seguint de prop el curs del còrrec de la Tanyareda pel seu costat dret És un camí estret, just per passar-hi amb un animal de càrrega Amb continuades…
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar…
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…
,
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
L’escultura decorativa a la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes el 1334 L’…
Arquitectura 2011
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà A la Xina, a la plaça de Tian’anmen de Pequín, va reobrir el Museu Nacional que, amb 191900 m 2 , és el més gran del món L’edifici agrupa els antics Museu de la Revolució i Museu d’Història de la Xina, i és obra d’un equip mixt format per arquitectes d’Hamburg GMP, von Gerkan, Marg und Partners i l’estudi local CABR La proposta es basa en la integració dels espais i colleccions i en la millora de les connexions, a més de la revitalització de l’entorn urbà A Nanjing, Steven Holl és autor d’un altre museu dedicat a les arts i l’arquitectura un volum de perfil contundent…
Els Quatre Gats
«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra…
Ciutat de Tàrraco
Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…