Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
L’arbre genealògic
Genètica
Es denomina arbre genealògic un diagrama que resumeix la història d’una família pel que fa a les malalties que han patit els seus membres Simplificant, és un procediment equiparable al que el metge aplica en demanar informació sobre les malalties dels parents propers o la causa de la mort dels avantpassats, per tal d’estimar les probabilitats que hi hagi en una afecció comuna a la família, presumiblement hereditària, i quina importància pot tenir en l’orientació de la diagnosi Lògicament, quan l’arbre genealògic és elaborat per un genetista, el procediment és molt més minuciós i detallat i…
Ermitatges del Puig del Revell (Sant Esteve Sesrovires)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’ermitatge núm 1, amb l’armariet buidat a la roca al fons ECSA - J Bolòs Tres possibles ermitatges són situats prop del límit entre el municipi de Sant Esteve Sesrovires i el de Mar-O torell, al vessant sud d’una petita vall boscosa, que s’estén a la riba esquerra de l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF078924 Des de Martorell, cal agafar la carretera que va a Piera i, poc després, la variant de Gelida A uns centenars de metres del trencall, hom troba a mà dreta un abocador de terres i runes L’ermitatge més ben conservat és al fons de l’abocador, a mà dreta els…
Sant Iscle de Bàscara
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occi-dental, amb la façana totalment transformada i un campanar, avui de torre, erigit sobre les restes de dues pilastres de l’antic de cadireta F Tur El terme municipal de Bàscara és a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten a ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter L’església es troba a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TDG926678 Bàscara es troba a la carretera N…
Castell i vilatge de Vespella
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral del castell, amb l’església de Sant Miquel al fons ECSA - EECG Les restes del castell de Vespella són situades al cim d’un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt de la plana oriental del Tarragonès, a la riba esquerra del riu Gaià, sobre el poble de Vespella i al costat de l’església de Sant Miquel Tot al voltant del castell, als quatre vessants del turó, hi ha restes de cases i habitatges medievals Mapa 34-17446 Situació 31TCF627629 Partint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i desviar-se a mà esquerra poc abans d’arribar a…
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
El poblament de l’Empordà
Art romànic
Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot adduir un parell…
La historiografia de l'art
Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…
Els manuscrits il·lustrats de Vic
Art romànic
Els manuscripts romànics illustrats del museu episcopal de Vic Els fons bibliogràfics manuscrits del Museu Episcopal de Vic provenen en bona part dels conservats a l’antiga Biblioteca Capitular de Sant Pere, els quals foren objecte d’un primer estudi i catalogació l’any 1806 per part de l’investigador Jaime Villanueva * A aquest dipòsit inicial s’havien afegit de manera progressiva nombroses adquisicions de manuscrits per part del Museu que passaren a en Grossir les seves riques colleccions Parallelament, i amb el pas del temps, nombrosos investigadors dedicaren la seva atenció als còdexs…
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…