Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sobrepès
Alimentació
Pes excessiu respecte a valors de referència en funció de la talla, però no necessàriament a causa d’un excés de greix corporal.
El sobrepès, o pes corporal per sobre del considerat com a saludable, es defineix en adults majors de 18 anys, sense incloure els esportistes molt musculats ni les embarassades amb un Índex de Massa Corporal IMC o Índex de Quételet d’entre 25,0 i 29,9 kg/m 2 , i se'n diferencien dos graus grau I IMC = 25,0-26,9 i grau II o preobesitat IMC = 27,0-29,9 Les implicacions per a la salut són més controvertides que en el cas de l’obesitat, però s’accepta que el sobrepès causa problemes de salut similars, encara que en un grau inferior Per a la població amb IMC de grau I és…
Sobrepès corporal i l’obesitat
Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès corporal quan el pes d’una persona supera el…
El que cal saber sobre el sobrepès corporal i l’obesitat
El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física Si el pes corporal supera en més d’un 10% el pes ideal, es parla de sobrepès corporal i si l’excedeix en més del 15%, es parla d’obesitat Molta gent creu, equivocadament, que l’obesitat és gairebé sempre…
obesogen
Alimentació
Que causa o facilita el sobrepès i l’obesitat.
Determinats factors ambientals fan que les persones amb una predisposició genètica desfavorable per aquesta malaltia la desenvolupin Tant l’excés calòric com el sedentarisme, factors obesògens, són propiciats per elements tan variats com la proximitat i accessibilitat a determinats tipus d’aliments, els dissenys urbanístics transport públic, transport privat, carril bici, rutes per passejar, parcs, etc, arquitectònics ascensors, escales, controls remots, etc o la legislació publicitat dels aliments superflus, etc, entre d’altres
obesitat infantil
Patologia humana
Acumulació anormal i excessiva de greix corporal per sobre dels valors considerats normals en infants, la qual cosa pot ser perjudicial per a la salut.
En la majoria de casos 95%, l’obesitat infantil té una causa exògena, determinada pel desequilibri entre la ingesta i la despesa calòrica No existeix un consens internacional de definició estandarditzada d’obesitat infantil, com tampoc uns punts únics de tall que defineixin les categories de normopès, per la qual cosa els professionals utilitzen corbes i taules de referència vàlides i útils al seu entorn Per tal de poder establir comparacions internacionals, es recomana utilitzar les taules de l’Organització Mundial de la Salut, encara que a l’Estat espanyol, se solen utilitzar les taules de…
índex de massa corporal
Alimentació
Relació entre el pes i l’alçada d’una persona.
La fórmula per a obtenir-lo és pes actual en kg / alçada 2 en m És un indicador útil reconegut com a referència internacional per a tipificar l’obesitat Segons la SEEDO Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat un IMC d’entre 18,5 i 24,9 s’associa al pes normal si aquest és inferior a 18,5, correspon a un pes insuficient un IMC de 25 a 29,9 es considera sobrepès, i les xifres superiors a 30 corresponen a obesitat L’IMC no permet distingir entre el pes associat a la massa muscular i l’associat a la massa greixosa, la proporció de les quals pot variar entre individus i…
Michel Montignac

Michel Montignac
© Grup 62
Alimentació
Dietètica
Dietista francès.
Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires 1986 i Je mange…
Alimentació 2012
Alimentació
Document de consens sobre prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults La prevalença de sobrepès i d’obesitat en adults espanyols va ser, segons el darrer estudi ENRICA, del 62,3% el 39,4% corresponia a sobrepès i el 22,9% a obesitat Aquestes xifres alarmants van posar de manifest la necessitat d’aplicar eines preventives i terapèutiques, tant per a intentar frenar la situació com, si és possible, per a revertir-la D’entre les diferents estratègies que es van posar en marxa, destaca el document de consens elaborat per la Federació Espanyola…
Dieta hipoglucídica
La dieta hipoglucídica , és a dir, de contingut controlat en glúcids o hidrats de carboni, especialment els simples, forma part del tractament de la diabetis mellitus i és especialment útil per a la prevenció de les complicacions típiques d’aquesta malaltia Els objectius bàsics de la dieta hipoglucídica són contribuir a la normalització de les xifres de glucèmia o concentració de glucosa en la sang, que en els diabètics tendeix a estar augmentada, alhora que proporcionar un bon estat de nutrició D’altra banda, alguns individus diabètics tenen sobrepès corporal o són obesos Per…
aiguagim

Les sessions d'aiguagim es componen d'uns exercicis bàsics i són dirigides per un monitor
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de manteniment consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, amb una intensitat variable, generalment seguint el ritme d’una música, amb l’objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives.
La pràctica de l’aiguagim ajuda a tonificar els músculs, a millorar-ne l’elasticitat i la resistència, a enfortir el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, a corregir la postura i a reduir el cansament És recomanable per a les persones amb sobrepès, les que pateixen artritis, artrosi o hèrnies, o les que es rehabiliten d’una lesió Les sessions d’aiguagim, dirigides per un monitor, es componen d’uns exercicis bàsics com marxa endavant i endarrere, flexions, extensions de braços i cames, i exercicis que necessiten com a punt de recolzament el cantell de la piscina S’utilitzen també…