Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’individu…
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma s V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al s IX La bona tradició manuscrita és dels s IX-XII Hom hi empra lletres, punts i…
Witold Lutoslawski
Música
Compositor polonès.
Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…
poda
Agronomia
Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d’un arbre, d’un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Historiografia catalana
Compilacions del dret propi general de Catalunya, que no crearen dret nou ni modificaren el vigent, simplement foren la reunió de lleis per qüestions pràctiques o per una raó conjuntural.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
La publicitat
La publicitat, comunicació i negoci La publicitat, en sentit ampli, forma part d’un procés de comunicació llarg i complex que acostuma a iniciar-se amb el desig d’un anunciant de fer conèixer al gran públic l’existència del seu producte o de comunicar-ne les principals característiques amb l’ànim que, tard o d’hora, el compri El fet que la publicitat tingui relació amb les decisions de les persones —comprar o consumir en són només uns exemples— fa que aquest procés tingui notables consideracions sociològiques i psicològiques Però la publicitat també s’ha convertit en un fenomen econòmic…
Soldats del rei i ciutadans en armes
La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…