Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Tomàs Amorós i Cerdà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Memorialista i impressor.
Vida i obra Membre d’una família d’impressors, treballà a la impremta del seu avi matern fins que, el 1785, la continuà amb el seu nom El seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la seva vídua, Caterina Pascual És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740 , on es recullen notícies diverses referides a Mallorca fins el 1800 En les bregues que llavors se suscitaven entre lullistes i marrells tomistes, el dietari es caracteritza per la seva posició radicalment antilullista Es conserven diverses còpies manuscrites del…
,
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…
, ,
Donald Trump

Donald Trump (2015)
© Gage Skidmore
Política
Polític i magnat nord-americà.
Orígens i carrera empresarial Estudià a les universitats de Fordham Nova York i a la Wharton School of Finance and Commerce de la Universitat de Pennsilvània, on es graduà el 1968 en ciències econòmiques Simultàniament s’incorporà al negoci immobiliari familiar, Elizabeth Trump & Son, del qual esdevingué el màxim executiu el 1971, any que li canvià el nom pel de The Trump Organization El 1973 n’esdevingué president Encapçalà una gran expansió de la companyia a la ciutat de Nova York, on, a més de l’edificació, propietat i administració de milers d’immobles, dugué a terme una sèrie de…
Aturar la guerra: les gestions secretes del president davant del Govern britànic (1936-1939)
Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…
Breu història de l'habitatge
Els habitatges a l’antiguitat L’evolució de la casa és parallela a la de la societat Entre les diverses aportacions socials, la casa té una importància fonamental en la mesura que illustra, més que cap altra, el nivell de civilització i la manera de viure dels diversos grups humans L’habitatge prehistòric Les grutes i les cavernes són els tipus d’habitatge més antics que es coneixen La necessitat de disposar d’un lloc protegit de la intempèrie, el fred i els perills externs, va portar els caçadors paleolítics, que vivien a les zones de clima temperat i que ja dominaven el foc, a fer servir…
El liberalisme: escola i societat
En l’àmbit cultural i específicament educatiu, el període de la crisi de l’Antic Règim és molt més interessant i ric del que hom acostuma a creure Els illustrats comptaven amb poca base social, malgrat l’arrelament en sectors minoritaris a les Illes i, amb un major pes quantitatiu, al Principat i al País Valencià Llurs postulats educatius, però, eixamplaren la seva projecció social d’ençà del final del segle XVIII Malgrat les traves polítiques, durant aquests anys es començaren a plantejar qüestions —teòriques i pràctiques— que van estar en el centre de la problemàtica educativa del segle XIX…
Exposicions i galeries d'art
Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…