Resultats de la cerca

Situació i presentació Conegut històricament com Aguilarde Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell des del costat sud-est F Junyent-A Mazcuñan Les nombroses restes del castell són situades en un pendent, ja prop del cim, d’un turó de 622 m d’altitud, que es dreça vora l’actual nucli habitat, a la banda nord-oriental del terme municipal d’AguilardeSegarra, no gens lluny del territori de Fonollosa Long 1°37’42” — Lat 41°45’03” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Poc després del quilòmetre 20 i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que deixa…

Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’AguilardeSegarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament…

Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’AguilardeSegarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem…

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre…