Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Amedeo Avogadro
Física
Físic italià.
Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves…
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
nombre d’Avogadro
Física
Nombre de molècules contingut en una molècula gram de qualsevol substància i, per tant, el nombre d’àtoms contingut en un àtom gram de qualsevol substància.
Determinat experimentalment per diversos procediments val 6,022 045 × 10 2 3 mol -1
àtom gram
Física
Quantitat d’un element que pesa, en grams, el valor expressat pel seu pes atòmic
.
Un àtom gram de qualsevol element conté el mateix nombre d’àtoms nombre d'Avogadro
nombre de Loschmidt
Física
Nombre de molècules contingut en la unitat de volum d’un gas ideal en condicions normals de pressió i temperatura (760 mm de Hg i 0°C).
És relacionat amb el nombre d'Avogadro per mitjà del volum molar , i val 2,68719 × 10 2 5 m - 3
R
Química
Constant de l’equació dels gasos perfectes, coneguda com a constant molar de gas o constant dels gasos, definida per la relació R = Pv/nT, essent P la pressió exercida per un volum V de gas, constituït per n mols, a la temperatura de T kelvins.
Equival a la constant de Boltzmann k multiplicada pel nombre d'Avogadro N A R = kN A El seu valor és de 8,31441 J mol - 1 K - 1
constant de Boltzmann
Física
Constant fonamental de la física, de gran importància en mecànica estadística.
És igual al quocient entre la constant dels gasos R i el nombre d’Avogadro N A k = R/N A , i el seu valor és k = 1,380662 x 10 - 2 3 JK - 1
einstein
Física
Unitat d’energia d’una radiació electromagnètica que, per una freqüència donada, és igual a l’energia d’un mol de fotons.
El seu valor depèn de la freqüència de radiació ν i equival a Nh ν, on N és el nombre d’Avogadro i h la constant de Planck Rep el seu nom del científic Albert Einstein
volum molar
Física
Volum ocupat per la molècula gram d’un gas.
Segons la llei d’Avogadro, per a unes determinades condicions de pressió i temperatura, el valor del volum molar és independent de la naturalesa del gas per a una pressió de 760 mm de mercuri i 0°C de temperatura el volum molar val 22,415 l
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física