Resultats de la cerca

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…

Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa Cecília d’Elins…

Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest lloc devien…

Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 *  interpretava que era originat pel fet d’…

Situació El priorat de Sant Nicolau de Calabuig era situat uns 2 km al sud-est de Calabuig, a l’indret on avui hi ha la masia anomenada Can Pagès i abans Mas Margall Mapa 296M781 Situació 31TDG938669 Un camí, des de Calabuig, que s’agafa a la carretera de Bàscara a Vilaür, porta fins a l’esmentada masia JBH Història El priorat de Sant Nicolau de Calabuig pertanyia a l’abadia de Sant Esteve de Banyoles Fou fundat sobre les restes d’un edifici de l’antiguitat, en un indret on els materials que apareixen pels camps dels encontorns evidencien una ocupació des d’època romana És esmentat en una…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…

Situació Una perspectiva exterior de l’església, des del nord-oest Al mur de tramuntana encara és visible l’aparell romànic de la construcció primitiva d’aquest edifici, la major part del qual és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Pere de Figueres es troba al centre de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Història A l’acta d’ordenació de l’abat Teuderic, del monestir de Sant Pere de Camprodon, datada el 27 de juny del 962, és esmentat el lloc de Figueres amb la particularitat que el document fa esment de la permuta feta l’any 943 entre el bisbe Gotmar de Girona i el…

Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet…

Situació Fragment de mur corresponent a una de les construccions del poblat E Carreras Les restes del vilatge medieval d’Abellars són 1 km a ponent del poble de Cantallops Mapa 334M781 Situació 31TEG042436 Per arribar a Abellars cal situar-se a la carretera local d’Agullana a Cantallops Poc més d’1 km abans d’arribar al darrer poble surt, a mà esquerra, una pista que duia a unes pedreres, avui abandonades, passades les quals cal continuar uns metres per trobar les ruïnes medievals prop d’un mas d’època posterior, també ruïnós El camí no és apte per a vehicles normals Història En un judici…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…