Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la història local…
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…
Omnimoda historia
Historiografia catalana
Història universal, avui perduda, escrita per Dextre, fill de sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen Flavi i el…
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des…
Michel Zimmermann
Historiografia catalana
Historiador catalanòfil.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de Lió 1959, s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P Wolff i P Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa” Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid, per…
Francesc G. Bruguera
Historiografia catalana
El seu nom complet és Francesc Gonzàlez Bruguera.
Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et…
Museu Tèxtil de Terrassa
Historiografia catalana
Institució museística creada l’any 1946 per l’Institut Industrial, que rebé el nom de Museo Biosca.
Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…
Pere Ponsich i Rondes
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg d’expressió francesa.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…