Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges,  Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del s XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a “Catalònia” i a La…

Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes

Desenvolupament enciclopèdic L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector» Un lector molt agut L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos Un factor que caracteritza el seu…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -,…

L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf i s’integrà en associacions gremials, i el 1870 s’adscriví a la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors Lliurepensador, maçó i anarcocollectivista provinent del federalisme, s’oposà a l’insurreccionalisme i donà suport a la República Fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1872-73, defensà l’anarquisme a l’Ateneu Barcelonès 1887 i promogué el moviment escolar laic Fou premiat en els certàmens socialistes de Reus 1885 i de Barcelona 1889 i, usant sovint diversos pseudònims com…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari…

Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…