Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
predi
Dret civil
Heretat, solar o possessió immoble, sobretot la situada al camp.
Quant als drets d’un sobre un altre, hom anomena predi dominant el que ostenta a favor seu alguna servitud, predi servent el que la presta i predi intermedi el que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d’un de dominant i d’un de servent
germà | germana
Dret civil
Parent col·lateral de segon grau civil.
En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil català actual, per remissió al…
propietat intel·lectual
Dret civil
Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
Aquest dret no es generalitzà fins al s XIX i varia segons la legislació de cada estat
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
absència
Dret civil
Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
L’absència és considerada diferentment quant als seus efectes per les diverses legislacions Les legislacions inspirades en el codi de Napoleó estableixen diversos períodes respecte a l’administració dels béns de l’absent Així, en la legislació espanyola són considerades l’absència presumpta o de fet, o absència simple, i l’absència legal L' absència simple és la situació en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili o del lloc de la seva última residència sense que hom en tingui notícia i que permet als interessats o al Ministeri Fiscal sollicitar del jutge el nomenament d’…
comodat
Dret civil
Contracte unilateral i de natura real segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l’altra una cosa no fungible (o una cosa fungible sempre que hom no l’hagi de consumir) perquè l’usi un quant temps i després la hi torni.
El comodatari ha de conservar la cosa, satisfer les despeses normals de conservació i tornar-la en acabar el préstec El comodant té el deure d’abonar les despeses extraordinàries que es puguin produir i de respondre d'evicció pels vicis que conegui de la cosa deixada i dels quals no hagi informat el comodatari
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del s V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…