Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
rizobiàcies
Biologia
Família de bacils de l’ordre dels eubacterials.
Són gramnegatius, dotats de flagellació perítrica i habiten saprofíticament al sòl, o simbiòticament amb plantes, bé que alguns cops els són patògens Comprèn els gèneres Rhizobium, Agrobacterium i Chromobacterium
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
rizobi
Biologia
Bacteri pertanyent al gènere Rhizobium sp, els individus del qual són bacils gramnegatius dotats de flagel·lació polar.
Habiten en ambients aerobis i tenen un metabolisme no fermentador Sapròfits, s’alimenten de partícules del sòl o s’associen simbiòticament a les arrels de les plantes En el cas que siguin arrels de lleguminoses, el rizobis fixen el nitrogen ambiental per mitjà d’uns nòduls que es desenvolupen després de la infecció, la qual es produeix exclusivament en els pèls radicals joves que es recobreixen de bacteris Els rizobis creixen introduint-se dins el pèl fins a la seva base i travessen les parets cellulars epidèrmiques i de l’escorça de l’arrel Els nòduls són els resultats de les excrescències…
bacteroide
Biologia
Nom donat als bacteris del gènere Rhizobium, que viuen en els nòduls de les arrels de papilionàcies.
Els ambients rics en bacteris
L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts càlids
Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…
Els bacteris
Concepte de bacteri Els bacteris són organismes cellulars procariòtics que, per llur mida microscòpica, pertanyen al conjunt dels microorganismes L’estructura de llur citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals, bé que hi ha l’excepció dels tilacoides de les cianofícies i dels procloròfits Als bacteris pròpiament dits hi poden haver invaginacions de la membrana citoplasmàtica de diferents tipus i, en alguns casos, poden presentar-se orgànuls envoltats per membranes diferents de la citoplasmàtica o membrana unitària…
Els gracilicutats
Aquest grup inclou els bacteris amb tinció de Gram negativa gramnegatius, que generalment es correspon amb una estructura de paret com la d’ Escherichia coli Però cal tenir en compte que hi ha bacteris gramnegatius amb capes suplementàries, a més de la paret clàssica Fins i tot, n’hi ha que no tenen capa de peptidoglicà Els bacteris fotosintetitzadors Bacteris fotosintetitzadors 1 Chromatium okeni x 2250 2 Thiospirillum jenense x 2250 3 Rhodospirillum rubrum x 2250 4 Thiopedia rosea x 2250 5 Thiocapsa roseopersicina x 2250 6 Chlorobium limicola x 2250 7 Chloroflexus aurantiacus x 2250 8…
El sistema viu
Flux d’energia i cicles de la matèria El món que ens envolta se’ns obre davant els ulls com una realitat que es mou i es transforma contínuament La posició dels cossos en l’espai, les formes, els colors, els sons, les olors, la temperatura, tot canvia contínuament És un espectacle que sempre ha fascinat els humans i que, al mateix temps, els ha empès a intentar comprendre què passava al seu voltant per tal d’adaptar-se més bé a les condicions externes Així, des de temps immemorables probablement des que existeix, l’espècie humana s’ha anat construint esquemes mentals, models que li…
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…