Resultats de la cerca

Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al llarg de la D-115 A l’…

Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va…

Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En morir Pere II fou coronat rei de Sicília a Palerm…

Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…

Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…

Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…

Situació Antiga església parroquial que ha sofert algunes modificacions, especialment a la façana de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere es troba al nord-est del terme municipal, enlairada al cim d’un serrat emboscat, estribació de la muntanya dita de la Pedra Blanca, a uns 200 m a ponent del Mas Calcina Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 50′ 54″ E Per a arribar-hi des del Pertús, cal seguir la carretera N-9 en direcció a Perpinyà i un cop passat el veïnat de la Clusa del Mig on hi ha la Casa de la Vila del municipi de les Cluses, cal prendre, a mà…

Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat diverses…

Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…

Situació Vista de l’absis, ornat amb lesenes i arcuacions i tres finestres simètriques V Angulo Sant Vicenç de Gualba, parròquia de Gualba de Dalt, és situada en el centre urbà d’aquest nucli del baix Montseny Mapa L38-14365 Situació 31TDG202587 L’accés a aquesta parròquia es pot fer a través d’una de les dues carreteres que des de la C-251 de Granollers a Girona, entre Sant Celoni i la Batllòria, porten a Gualba de Dalt VAG Història La primera referència documental de Gualba és del 984 i apareix com a confrontació del terme de Pertegàs El 1023 la comtessa Ermessenda i altres homes donaren…