Resultats de la cerca

A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX

L’ofici d’albadiner apareix a partir del s XIV Formava gremi amb els blanquers, aluders i pergaminers A Vic, des del s XV, hi havia el carrer de l’Albadineria

Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l'assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al s XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al s XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I s XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units obtingueren…

Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…

L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…

Homes d’ofici Figures d’un temps que no deixem de viure, necessari a cada tombant del dia perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls, entre les nostres mans, els gestos i les coses, les paraules i el pa … Hi penso amb veneració M’afiguro la gratitud perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa Jordi Sarsanedas La producció predominantment manual és una de les característiques que defineixen un producte artesà, com aquestes culleres i forquilles de fusta d’un culleraire de Tortellà, i que fa que cada peça sigui única Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Jordi Olavarrieta Els anys…