Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Tombes de la Vinya del Giralt (Cardona)
Art romànic
Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes…
Castell de Pedra (Àger)
Art romànic
Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…
Sant Andreu o Sant Pere del Cavall (Navès)
Art romànic
Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d’aquella…
Castell de Lladorre
Art romànic
Situació El sector més vistent dels murs perimetrals ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta, prop del fons de la vall, davant del poble actual i damunt de la carretera Mapa 34-9182 Situació 31TCH563203 Seguint la carretera, poc abans d’arribar al poble de Lladorre, surt un camí a mà esquerra que cal seguir al llarg de poc més d’un centenar de metres després, cal girar a la dreta fins a arribar al castell, que és visible des de la carretera JBM-JJBR Història La primera notícia històrica documental del lloc de Lladorre data de l’any 1146, que és esmentat en l’acta…
Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, on s’han indicat els forats i encaixos que hi ha als murs El tram recte al sector de migjorn de l’absis correspon a una zona on el mur ha estat restaurat, bé que la deformació sembla original JA Adell Per arribar a l’església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà cal seguir el mateix camí que hem indicat pel castell L’església es troba al peu d’aquest i perfectament visible Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,6 —y 56,4 31 TDG 206564 JVV Història Una vista exterior de l’església, un dels pocs edificis de…
Torre Sobirana o Superior d’Horta (Barcelona)
Art romànic
Situació Volta de quart d’esfera que tanca l’extrem semicircular de la sala annexa a la Torre rodona ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat La Torre Sobirana o Torre Superior d’Horta es troba dins el recinte conegut amb el nom de Parc del Laberint districte Horta-Guinardó, encastada dins l’antiga casa senyorial setcentista dels marquesos d’Alfarràs EPaB Història Els orígens es remunten al segle XI, en què es bastí una torre massissa de pedra, i es constituí el nucli primitiu de l’edifici actual Al segle XII, però, sofrí tot un seguit de transformacions, atès que s’engrandí l’espai habitable…
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
El marc geogràfic del romànic de l'Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Santa Maria de Cabestany
Art romànic
Situació Interior d’aquest temple parroquial, que ha sofert nombroses modificacions i restauracions fins a temps recents ECSA - A Roura L’església de Santa Maria centra la població de Cabestany, situada a mig camí entre Perpinyà i Sant Nazari Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 48,6” N - Long 2° 56’ 19,8” E Cabestany és 5 km al sud-est de Perpinyà, per la carretera D-22 Història El lloc de Cabestany Cabestagnium és esmentat per primera vegada l’any 927 com a afrontació de la vila de Perpinyà La primera menció de l’església de Santa Maria apareix dins un document del 26 de març de l’any 1089…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…