Resultats de la cerca

El fet que la xufla sigui un conreu característic de l’Horta ha fet que l' orxata de xufla hagi esdevingut una especialitat valenciana

Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars amb apòfisis…

Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa un delicat…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…

Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…

Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…

Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de Girona a…

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…

Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…