Resultats de la cerca

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de Lió 1959, s’especialitzà en història medieval, concretament en la de Catalunya Aquest interès per la història catalana, especialment pel període comtal, procedeix dels seus mestres catalanòfils, P Wolff i P Bonnassie, amb els quals continuà l’escola d’historiadors de Catalunya, denominada “Escola de Tolosa” Entre 1967-71 fou ajudant d’història medieval a la Universitat de la Sorbona, a París L’any 1971 es traslladà a Barcelona, on visqué fins el 1974 i treballà com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de…

De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893 El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la profunditat…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com…

Fou un dels teòrics del conservadorisme polític català que desembocà en el regionalisme durant el Sexenni Democràtic 1868-74 evidencià una tendència federalista moderada Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1846 i es doctorà a Madrid 1848 S’especialitzà en l’estudi de les ciències politicosocials i la filosofia Fou catedràtic de dret i rector de la UB 1875-76, i membre de la RABLB i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1850, d’on fou president 1874-76 En una de les sessions inaugurals de l’entitat llegí un discurs sobre “El derecho en nuestros días” 1860 Fou…

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una…

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid 1945 La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral 1958 Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa 1966 Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona 1979 Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…