Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom de Laia Films L’actuació més valuosa d’aquest…
Els Burés, el Pasteral. Del Llobregat al Ter
> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a…
La presència humana permanent al continent antàrtic
La precarietat de les installacions antàrtiques Territoris de l’Antàrtida reivindicats per les diferents nacions i localització de les bases antàrtiques Actualment n’hi ha 69, pertanyents a 18 nacions D’aquestes 69, 42 funcionen durant tot l’any i 27 són ocupades només durant els mesos de l’estiu austral Editrònica, a partir de fonts diverses La Terra Australis meravellosa i habitada per criatures fantàstiques resultà un veritable fiasco per a l’arrogància de la nostra espècie Després de segles imaginant un gran continent austral, els paisatges desolats i les duríssimes condicions de vida…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
Cinema català: entre la recerca de la identitat i la crisi industrial
El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…
Disset anys de política internacional catalana
Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat…
L’arquitectura dels anys cinquanta
Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les primeres tasques…
Josep Pijoan i Soteras
Historiografia catalana
Historiador, tractadista d’art i poeta.
Vida i obra Cursà estudis de lletres i arquitectura a Barcelona L’any següent d’haver acabat la carrera d’arquitecte 1902, emprengué un viatge formatiu a Itàlia, on fou deixeble de l’historiador de l’art Adolfo Venturi i contactà, entre d’altres, amb el pensador i historiador Benedetto Croce i el poeta Gabriele D’Annunzio El 1904 es traslladà a Madrid, on establí una intensa relació intellectual amb Francisco Giner de los Ríos, al qual dedicà posteriorment el llibre Mi Don Francisco Giner 1927 D’ençà d’aquella data i fins al 1910, desenvolupà a Catalunya una transcendental activitat d’…
John Huxtable Elliott
© Faculty of History. University of Oxford
Historiografia
Historiador anglès.
Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina