Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes de la domus des del costat de migjorn, amb el mur meridional esfondrat la tardor de 1984 M Anglada L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,3 —y 28,2 31 tdg 373282 Hi ha tres maneres d’arribar-hi l’una…

Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

El món antic La història del treball humà va començar molt abans que no ho fes la història documentada i escrita Amb el descobriment del foc es van iniciar noves activitats que anaven molt més enllà de la talla de les pedres per a fabricar armes i eines Posteriorment, amb el desenvolupament de l’agricultura es va consolidar un nou “ofici”, el d’agricultor, ben aviat unit al de comerciant dels propis productes Amb l’aparició de les primeres poblacions estables també es van fer progressos rapidíssims en el camp cultural i tecnològic que van desembocar en la civilització dels metalls al costat…

L’activitat cinegètica A la taigà, la caça no ha estat una activitat més dels humans, sinó que ha estat pràcticament la seva vida Tots els recursos veritablement importants per a l’alimentació i el vestit s’han obtingut capturant animals i, històricament, la relació dels pobles de la taigà amb el medi que els envoltava es basava sobretot en un profund coneixement dels costums dels animals i de les èpoques i els sistemes de caça El rol de la caça en els pobles de la taigà Entre els pobles de la taigà siberiana, la importància de la caça es reflectia en el nom d’alguns mesos de l’any per als…

En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…

L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…