Resultats de la cerca

Les infeccions respiratòries agudes , denominació que inclou trastorns molt variats, constitueixen un dels tipus d’afeccions més freqüents durant l’embaràs La més usual és el refredat comú , que pot ésser degut a diversos microorganismes Els símptomes que provoca, com ara secreció nasal, mal de coll, febre escassa o cefalea, es poden reduir mitjançant un tractament simptomàtic amb utilització mínima de medicaments antitèrmics suaus i vaporitzacions En general es guareix sense complicacions al cap de pocs dies, per bé que de vegades es manté una secreció aquosa nasal durant molt…

A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats…

Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…

Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…

La febre , o elevació de la temperatura corporal, és un trastorn molt freqüent en la infància, ja que es tracta d’una manifestació de les malalties infeccioses que tots els nens pateixen Les característiques particulars de les malalties infeccioses més típiques de la infància —xarampió, varicella, rubèola, parotiditis, etc— ja han estat tractades en aquesta obra en el capítol dedicat a les infeccions volum 7, i per això en aquest apartat només es fa referència a les repercussions de la febre, manifestació pràcticament constant de les malalties infeccioses infantils en general Les malalties…

L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició repetida, amb una freqüència variable, de crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència o d’altres alteracions neurològiques, que es presenten de manera sobtada i solen acabar al cap d’alguns minuts Per diagnosticar l’epilèpsia, hom sol efectuar un electroencefalograma Aquesta prova permet de detectar si en una zona del cervell s’esdevenen descàrregues anòmales d’impulsos nerviosos que causin les crisis epilèptiques L’epilèpsia és una malaltia de llarga durada, però que en molts casos s’arriba a guarir del tot al cap d’uns…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…

Reben el nom de crisis convulsives unes contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals Poden ésser causats per diversos trastorns que desencadenin descàrregues anormals d’impulsos nerviosos en l’escorça cerebral Aquests trastorns poden ésser deguts a alteracions del sistema nerviós, com ara l’epilèpsia, o bé a alteracions generals de l’organisme que afectin el funcionament de les cèllules cerebrals Poden produir-se crisis convulsives de molt diversos tipus, els quals són descrits amb més detall en el capítol dedicat al…

Definició El xarampió és una malaltia infecciosa molt freqüent d’origen víric, molt contagiosa, que en general es presenta durant la infantesa i es manifesta bàsicament amb erupcions en la mucosa bucal i la pell, febre, refredat nasal, conjuntivitis i tos En la majoria dels casos el procés infecciós remet de manera espontània al cap de set o deu dies que s’han iniciat les manifestacions Freqüència, edat i zones geogràfiques El xarampió és, de fet, un trastorn molt comú en totes les regions del planeta i afecta especialment els infants de fins a nou anys d’edat Als països en què la vaccinació…

Definició Són anomenades vegetacions adenoides unes masses de teixit limfoide localitzades al sostre de la nasofaringe, d’una grandària variable, que es formen sovint en els infants a conseqüència d’un desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia, les dimensions de la qual solen disminuir a partir de la pubertat En alguns casos, les vegetacions adenoides creixen tant que arriben a obstruir les coanes nasals, la qual cosa obliga a respirar per la boca i origina diversos trastorns respiratoris A més, també poden obstruir els orificis de les trompes d’Eustaqui i causar trastorns freqüents de…