Resultats de la cerca

Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…

La mort del pintor de la Seu d’Urgell Arnau Pintor el 1403 devia ser el principal motiu pel qual Jaume Gonçalbo, actiu a Barcelona el 1403, apareix els mesos següents com a pintor de la capital de l’Alt Urgell Les bones expectatives de futur que devia tenir l’artista en traslladar-se a la que, potser, era la seva vila natal es confirmen pel fet que en aquestes dates es casà amb Constança, filla de Pere de Nabiners i d’Elisenda, amb qui tingué un fill, el pintor Ramon Gonçalbo vegeu el capítol “Ramon Gonçalbo”, en aquest mateix volum, i dues filles, Constança i Elisenda Amb motiu d’aquest…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…

Malgrat que des d’antic és coneguda l’existència d’un mestre d’obres de la Seu Vella de Lleida anomenat Guillem Solivella, capacitat tant per al treball arquitectònic com per a l’escultòric, la manca d’un corpus de peces seves l’ha relegat als llimbs dels artistes que no són gaire més que un nom El nombre gens menyspreable de dades sobre la seva activitat al llarg d’un període que cobreix i depassa el darrer quart del segle XIV li han garantit un lloc en els estudis sobre l’obreria lleidatana, però fins fa poc no hi ha hagut noves propostes sobre la seva identificació creativa que, a partir…

La Seu Vella conserva encara avui part de la seva decoració mural més antiga Gràcies a aquestes pintures i a altres de fragmentàries, com les arrencades dels murs de la catedral de la Seu d’Urgell, podem apropar-nos al panorama pictòric del segle XIII català, assolat per grans pèrdues, com ja s’ha fet notar en el capítol introductori d’aquest apartat La capella de Sant Tomàs de la Seu Vella de Lleida, que conserva els murals més antics de la catedral ECSA – T Duran Les restes de la seu lleidatana pertanyen a la capella de Sant Tomàs, la més propera al transsepte de les situades a la nau…

El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…

Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…

El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…