Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
Rat-penat de bigotis
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors És el rat-penat més petit dels que pertanyen al gènere Myotis Els seus peus són petits, té el musell punxegut i els pavellons de les orelles el sobrepassen 2 mm en plegar-los endavant L’uropatagi és pelut dorsalment i ventralment a la seva base En el llavi superior, hi té una gran quantitat de pèls, característica que dona nom a aquest quiròpter El pelatge, de…
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…
Parlament en casa de Berenguer Mercader
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del s XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia…
L’espai desert
Literatura catalana
Poema de Pere Gimferrer, publicat l’any 1977.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor reflexiona al llarg de deu seccions sobre el desig, la naturalesa vulnerable de l’individu i l’atracció pel buit, i s’enfronta, no tan sols a les impostures de l’època franquista, sinó també a l’experiència quotidiana el poeta refusa la vulgaritat i troba en la literatura un sumptuós refugi, un instrument que li permet donar sentit estètic al seu món, tot cercant el retorn a l’harmonia primigènia, l’èxtasi l’espai desert La poesia, polisèmica i obscura, cerca la bellesa intellectual des d’una perspectiva moderna, incòmoda la literatura protagonitza…
discant
Música
Polifonia medieval que es caracteritza per la similitud de l’activitat melòdica de les veus.
Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…
Oxiürosi
Patologia humana
Definició L’ oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi produïda per la presència del cuc anomenat Enterobius vermicularis en la llum intestinal, que especialment afecta els infants i que es manifesta bàsicament amb una coïssor anal intensa, sobretot de nit Causes L’ Enterobius vermicularis o oxiür és un helmint, és a dir, un cuc que no posseeix apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, perquè és de forma allargada i cilíndrica, i no és segmentat, i també perquè l’espècie inclou individus diferenciats de sexe femení i de sexe masculí Els cucs adults, de color blanc, tenen…
Iubarta
La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes pectorals…