Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Cir Valls i Geli
Historiografia catalana
Pedagog i orador.
Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
Lluís Lamarca i Morata
Historiografia catalana
Historiador, polític, lexicògraf, poeta i periodista.
Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on sovint suplí el…
L'aigua com a factor de civilització
Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…
Joan Lluís Vives i Marc
Historiografia catalana
Polígraf, historiador i humanista.
Vida i obra Fou un dels erudits més importants del cinc-cents valencià, però, a diferència d’altres coetanis interessats per l’erudició, considerà que l’ofici d’historiador era més útil per a construir el present que per a fixar el passat En el cas de Vives només es pot parlar d’una història aplicada i orientada en funció d’objectius diversos en uns casos li serví de documentació per als estudis filològics o filosòfics en d’altres, per a determinar l’evolució de les disciplines, i per a esbrinar els defectes i les solucions d’oficis i metodologies Descendent de dues famílies de mercaders…
historiografia del Barroc
Historiografia catalana
El barroc, concepte interpretatiu sorgit a Alemanya al s. XIX per designar un estil en les arts visuals, s’ha convertit en una denominació que caracteritza tot un clima cultural i una època: fonamentalment el s. XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…