Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Les llengües d’Amèrica i de les Filipines. 1494-1992
“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…
La sardana que envolta el món. 1999
El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge” Un dia la sardana envolta el món La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs de pedra, sis…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
Els missatges i els models del catalanisme polític. 1869-1901
El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que experimentava la societat…
El Sàhara per la pau. 1959
El 1904, Norbert Font i Sagué publicà els primers resultats de les recerques que havia realitzat sobre el Sàhara, partint de la costa atlàntica, per conèixer-ne el sòl, la vegetació, l’existència, o no, d’aigües subterrànies, etc Els anys 1920 i durant les dècades següents, amb els germans Rubió i Tudurí al capdavant, un grup de joves, dalt d’un camió amb la bandera catalana voleiant, travessaren el desert del Sàhara, de nord a sud, des d’Algèria fins al Níger Unió euroafricana proposta del 1959 La travessia es traduí en dibuixos, aquarelles, reportatges, novelles “africanes” i,…
Alí Bei, els il·lustrats i el món islàmic. 1781-1882
L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822 constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Illustració L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea Es tractava d’unes societats que, si bé en bona part es trobaven molt properes geogràficament a Europa –com ara el Magrib i el Pròxim Orient–, eren, per diverses raons, molt desconegudes per als europeus…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Els Jocs Florals. 1941-1977
La celebració d’una festa poètica, els Jocs Florals, a diferents escenaris urbans d’Amèrica i d’Europa, ha estat una de les peces de la lluita pel retorn de la democràcia a les terres catalanes De fet, la dictadura del 1939 havia prohibit els Jocs Florals de Barcelona restablerts el 1859, que enllaçaven amb la Gaia Festa iniciada el 1323 a Tolosa I, com a resposta, els catalans organitzaren els Jocs Florals a disset estats del món de l’Argentina als Estats Units, de la Gran Bretanya a Itàlia Amb tres puntals Pere Mas, a Buenos Aires, Manuel Alcàntara, des de Mèxic, i Miquel Guinart, des de…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van…