Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Vicent Carbonell
Literatura
Dret
Jurista i escriptor.
El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar , en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià
Vicent Carbonell
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Jurista, publicà el llibre Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar València 1672, el qual inclou una descripció d’Alcoi, una relació de fills illustres, la ressenya d’unes festes del 1668 dedicades al santíssim sagrament i un tractat sobre l’aparició de sant Jordi i els terratrèmols d’Alcoi Conté també un nombre considerable de poesies i emblemes en castellà i català Bibliografia Coloma, R 1976 Vegeu bibliografia
Lorenzo López
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…
Vicent Carbonell i Valor
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra de Carbonell fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg…
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia catalana
Historiador.
Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…
Sant Martí d’Albarells (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell d’Albarells Molt aviat adquirí la condició de parròquia, tot i que posteriorment la perdé Depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat Les primeres notícies sobre Albarells corresponen a l’any 986, quan en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès figurava el puig que anomenaven Guardiola d’Albarells Gardiola de Alberels , que feia de termenal del castell de Clariana Les notícies sobre l’existència de l’església i de les seves funcions parroquials es troben esmentades en una data compresa entre…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
Sant Feliu d’Alòs de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…