Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Daltonisme
Patologia humana
El daltonisme és un trastorn de la capacitat sensorial cromàtica, en què hi ha una incapacitat per a determinar certs colors o bé diferenciar-los És un trastorn molt freqüent que afecta aproximadament un 7% dels homes i un 1% de les dones En general, és degut a una alteració constitucional hereditària, per absència d’algunes de les cèllules sensorials capaces de distingir els colors, els cons retinals És més aviat estrany que sigui degut a una afecció de la retina o del nervi òptic Aquest trastorn sol consistir en una dificultat per a percebre el color vermell i el color verd Són…
daltonisme
Oftalmologia
Discromatòpsia en la qual hi ha ceguesa congènita per a alguns colors, descrita i patida per Dalton.
Es caracteritza per la falta de percepció d’un o dos colors, conservant les altres funcions oculars Els colors més afectats són el vermell i el verd Generalment afecta tots dos ulls i és més freqüent en l’home que en la dona, puix que es transmet per un gen recessiu lligat al cromosoma X
acromatòpsia
Patologia humana
Impossibilitat o dificultat de percebre o distingir els colors causada per una lesió a la retina.
Pot ésser parcial o total Així, l’acianoblèpsia o acianòpsia és un tipus d’acromatòpsia que consisteix en la impossibilitat de distingir el color blau i el groc l’acloroblèpsia o acloròpsia, el color verd l’aneritroblèpsia, aneritròpsia o daltonisme, el color vermell, etc
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…
Les lleis de la genètica
Parentiu i diversitat Mireu d’observar les vostres mans i comparar-les amb les d’altres persones Són extraordinàriament semblants l’estructura òssia, la pell i les ungles segueixen en totes les mans el mateix model I és així per a totes les parts del nostre cos qualsevol ésser humà tindrà les mans com les nostres i, en general, estarà "fet" com nosaltres Els altres organismes vius també són constituïts segons el model determinat de la seva espècie Talment com si cada organisme hagués estat format seguint un "manual d’instruccions" ben precís Amb tot, també és cert que la nostra mà té moltes…
Alteracions genètiques hereditàries
Patologia humana
Genètica
Definició Les anomenades alteracions genètiques hereditàries integren un ampli grup de trastorns, de caràcter i gravetat molt diversos, originats per l’existència d’alguna anomalia en els gens —les unitats funcionals dels cromosomes— que pot ésser transmesa als descendents pels malalts o per portadors asimptomàtics de gens defectuosos Nombroses malalties depenen d’alteracions genètiques, si bé la major part deriven de defectes concomitants en diversos gens, i fins i tot solament es produeixen per la concurrència de factors ambientals Aquestes alteracions, que corresponen respectivament a…
Anomalies congènites del nounat
Definició Són anomenats anomalies congènites els trastorns produïts a conseqüència d’una alteració en la formació i el desenvolupament d’un òrgan o diversos òrgans del fetus durant l’embaràs, i que, per tant, es troben presents des del naixement, per bé que poden passar desapercebuts fins més endavant, de vegades fins a la vida adulta Freqüència, causes i tipus Les anomalies congènites constitueixen en conjunt un grup de trastorns relativament freqüent, però que engloba alteracions molt diverses, tant per la seva importància com per la causa i la freqüència La incidència concreta de les…
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…